Marea alta

[imatge extreta de la xarxa]

I

El vertigen d'un nou dia,

d'un nou any, d'una nova vida

és com una platja que espera

una gran onada...

La ment en blanc

a l'espera d'una nova albada.

II
Quan la marea sigui alta
i els dies siguin estranys;
quan el món et sembli un cau de llops
i no sàpigues quin és el teu viarany;
quan els dies t'atrapin
i al teu entorn bordin com gossos;
quan t'atrapi un espiral de records
i sentis la por terrible de perdre
un petit fragment del teu món;
atura't per sentir-te enmig d'una platja
per sentir només el ritme de les onades
que et bressola i et salva.

G.Boloix



Salut i versos!
(Publicat al blog Escrits del fum traspàs de l'any 2010-2011)