El caçador d'estels


                                              El caçador d’estels
                                             Heus ací un caçador d’estels
                                             que tornava cap a casa
                                             amb la mirada trista i sense res.
                                             Heus ací un caçador d’estels
                                             que tornava cap a casa
                                             després de dotze intensos
                                             mesos sense obtenir res.
                                             I de cap cap a casa
                                             una resplandor:
                                             “Ostres, que és això?
                                             Potser és un cometa?
                                             cap on em guiarà?”
                                             I el va portar al lloc
                                             més inhòspit de la ciutat... 
                                             I aquest pobre i trist caçador
                                             va veure una parella amb un nadó:
                                             eren en Pep i la Maria: dos desnonats
                                             amb les maletes abaix al portal...
                                             “-Benvolguts: amb que us puc ajudar?
                                               -Si ens poguessis portar
                                              una mica de menjar; no sabem ni on anar!”
                                             I el pobre i trist caçador
                                             no va saber dir que no
                                             al veure al somriure esclatant d’aquell nadó;
                                             li semblava haver vist la mateixa resplandor
                                             d’aquell estel o cometa que va caure
                                             vés a saber on!


                                             Heus ací un caçador d’estels
                                             que tornava cap a casa
                                             amb la mirada trista i sense res.
                                             I de camí cap a casa va passar pel mateix bar
                                             on es reunien els amics de festa:
                                              “-Oh, amic, per què fas aquest posat?
                                            Avui és nit de gresca, és nit de Nadal!
                                            -Torno a casa sense estrelles
                                              i només he vist en un portal
                                              la misèria que no troba mai final!
                                              -Però amic, per què no vens de festa?
                                             -Una parella amb nadó m’ha demanat menjar!
                                             -Què dius que què?
                                              Que hem de portar a la Festa...menjar?
                                              I on dius que és aquesta Macro-festa?
                                              Al portal del Pep i la Maria?”
                                              
                                             I és així com els amics del caçador d’estels
                                             van escoltar amb gran joia la notícia
                                             i el pobre caçador es va convertir
                                             amb un àngel celestial
                                             i en aquell antre de cova,
                                             volia dir antre de bar
                                             els amics del caçador van decidir anar a la macrofesta.

                                             I a vegades es pregunta el pobre caçador
                                             que en va fer dels somnis i dels estels
                                             que es van perdre pel camí, pel camí cap a casa:
                                             avui voldries omplir-te de nous anhels!
                                 
                                             Són els somnis d’una Nit de Nadal
                                             d’aquelles nits estranyes
                                             que passa quelcom d’especial!          

                                             Heus ací un caçador d’estels
                                             que tornava cap a casa
                                             amb la mirada trista i sense res.
                                             Heus ací un caçador d’estels
                                             que tornava cap a casa
                                             després de dotze intensos
                                             mesos sense obtenir res.
                                             I de camí cap a casa
                                             va topar-se amb tres astrònoms
                                             que sortien d’un hotel,
                                             sortien d’un congrés
                                             i ells en realitat cercaven un estel,
                                             o potser un cometa molt intens.
                                             “Oh, nobles Reis jo també sóc
                                             un caçador, he trobat aquella resplandor
                                             en un portal; podria guiar-vos
                                             i trobarien el somriure més gran
                                             el dels companys que van a la macrofesta!”
                                            I així els amics del caçador
                                            I aquells il·lustres mags
                                            van portar menjar, begudes i regals
                                            a aquella família desnonada en un portal.

                                             I a vegades es pregunta el pobre caçador
                                             que en va fer dels somnis i dels estels
                                             que es van perdre pel camí, pel camí cap a casa:
                                             avui voldries omplir-te de nous anhels!
                             
                                             Són els somnis d’una Nit de Nadal
                                             d’aquelles nits estranyes
                                             que passa quelcom d’especial!          
                                             I el pobre, pobre caçador no va adonar-se mai
                                             que havia trobat l’estel més gran:
                                             el de l’alegria compartida en una Nit de Nadal!
                                             (Una alegria tan efímera
                                             que molts la somien durant tot l’any!)
                                                         
                                                        G.Boloix (Nadal 2013)

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Vols efímers (darrer clip!)

Cavalls desbocats (clip destacat!)

Els Posts + Populars

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor
I voldries que tot anés /molt més lent/ esclau d'una vida voraç i absorbent...

Cronologia dels escrits (Dates)

1993-1995 (2) 1998 (2) 1999 (4) 2000 (2) 2001 (2) 2002 (1) 2003 (1) 2007 (1) 2008 (8) 2009 (19) 2010 (30) 2011 (23) 2012 (19) 2013 (49) 2014 (8) 2015 (10) 2016 (9)

Arxiu del blog

 

Copyright © 2010 L'illa del fum All Rights Reserved

Design by Dzignine