Quan menjàvem miravolants...


Quan menjàvem miravolants...*

Quan menjàvem miravolants
tots el miravolants de l'hort
el cor ens bategava massa,
potser massa fort...
No hi havia temps ni esperes;
tot era una avorrida tarda
de juny fins a setembre
el món era inabastable.

I el cor encara em batega
quan recordo el temps de les prunes.
L'hort de l'avi ara és una parcel•la
i els pruners ara són runes.
Però en el meu món sempre hi haurà un racó
per aquell món de fruits dolços:
pressecs, prunes i albercocs...
mmm! miravolants dolços, petits i nets
miravolants madurs que s'han perdut en el temps.


*mirabolà o miravolant: fruit de la prunera de fulla vermella. Molt semblant a una pruna petita, globós, de cua força llarga i pela vermellosa o groguenca. Fa uns 2-3 centímetres de diàmetre. És consumeix fresc ja que té un sabor dolç. Tipus de pruna que es conrea a algunes poblacions del Parc Agrari del Baix Llobregat.

(Publicat al blog Itineràncies poètiques el dia 23/07/10)
[inspirat amb el Pere i el seu "temps de prunes" publicat el dia 09/07/10]

1 comentaris:

{ Montserrat Vilajuliu } | 28 de juny de 2015 a les 23:06 ha dit...

magnífic enyorament fet poema. Endavant sempre.

Publica un comentari a l'entrada

Vols efímers (darrer clip!)

Cavalls desbocats (clip destacat!)

Els Posts + Populars

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor
I voldries que tot anés /molt més lent/ esclau d'una vida voraç i absorbent...

Cronologia dels escrits (Dates)

1993-1995 (2) 1998 (2) 1999 (4) 2000 (2) 2001 (2) 2002 (1) 2003 (1) 2007 (1) 2008 (8) 2009 (19) 2010 (30) 2011 (23) 2012 (19) 2013 (49) 2014 (8) 2015 (10) 2016 (9)

Arxiu del blog

 

Copyright © 2010 L'illa del fum All Rights Reserved

Design by Dzignine