Vet aquí la història d'una bona idea que per múltiples causes, com moltes bones idees, no va arribar a bon port. Però com a "bona idea" es mereix un lloc destacat.
En Miguel i la Lores, dos vells companys i amics, portaven uns anys treballant a la televisió com a titellaires en diferents programes de televisió (Los Lunnis, Los Argos, etc) i també portaven uns anys lluitant per tirar endavant la seva pròpia companyia de titelles anomenada "Sinilos-teatre de titelles". Després de donar-se a conèixer en fires, biblioteques i teatres de petit format com el Tantarantana amb espectacles com el "Pintasomnis" i "Monninots", van decidir fer una aposta arriscada i provar sort en el món audiovisual creant primer de tot un programa-pilot.
Per tirar endavant tal projecte van decidir comptar amb la col·laboració de vells col·legues i amics que tinguessin "facetes creatives". Cal dir que la meva producció i experiència sempre ha sigut en la vessant literària-narrativa i sobretot poètica i com a molt he escrit alguna cosa puntual de teatre. Els dos amics en qüestió havien llegit alguns contes infantils que havia escrit fa molt de temps i em van demanar que els dongués un cop de mà en l'elaboració dels personatges i el guió. Tot i no tenir experiència en l'elaboració de guions vaig acceptar el repte i vaig dona'ls-hi un humil cop de mà amb idees, suggeriments, escrivint algunes escenes i amb la creació dels personatges.
Després d'algunes reunions i d'uns mesos vaig dona'ls-hi un cop de mà tal i com m'havien demanat, i la meva feina va finalitzar un cop les idees i el guió pel pilot ja estaven aprovades per l'equip, bàsicament en Miguel i la Lores que eren els responsables de tot plegat. Tot i així vaig voler seguir d'aprop tot el procés i sobretot veure com quedava el capítol finalitzat. Després d'uns mesos de projectes i de la gravació, cal dir que hi va haver múltiples dificultats i uns mesos de silenci. Des de Sinilos van estar batallant gairebé entre dos i tres anys amb aquest projecte però per diferents raons, va quedar en això, en un projecte, que evidentment si s'hagués consolidat potser hauria experimentat un camí com a guionista d'un producte familiar-infantil-audiovisual.
En Miguel ho va presentar a algunes televisions, però per diferents raons, la idea no va acabar d'encaixar enlloc. Mai sabrem les raons exactes per les quals un projecte que té una bona idea no va acabar d'encaixar. Evidentment en Miguel i la Lores al capdavant de "Sinilos-teatre de titelles" van seguir amb nous muntatges amb bona acceptació com "el Ximpa" i també van estrenar una nova vessant anomenada "Sinilos Produccions" a través de la qual van crear petites peces audiovisuals per un públic preescolar-infantil. El treball d'aquestes peces sota el nom de "Yababu" va ser reconegut amb un premi de RTVE. Per tant si un projecte a vegades no arriba a bon port, i pot quedar una sensació agredolça, no és per manca de talent de les persones, ja que creativitat i talent sempre n'hi ha,sinó per moltes altres raons que sovint s'ens escapen. Evidentment agraït al Miguel i a la Lores que em fessin partícep de la seva aventura.
De tot plegat en guardo un bon record, sobretot dels personatges "entranyables" d'Els Rodamons.
En la pròpia pàgina web de Sinilos, Els Rodamons són presentats de la següent manera:
"Sèrie de televisió de titelles per a públic familiar. Acompanyant l’Avi, el Max, l’Elga i la gossa Senda, l’espectador farà un viatge per la natura, el patrimoni i les tradicions culturals de Catalunya. Un programa on adults i nens gaudiran junts de les excursions des d’una visió divertida i entenedora.
Cada capítol ens descobrirà llegendes, cançons tradicionals, oficis antics, edificis històrics o indrets sorprenents de Catalunya. Una excursió, un dia d’aventura."
(extret de...http://www.sinilos.com/rodatv.html)
(extret de...http://www.sinilos.com/rodatv.html)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada