[imatge extreta de: meteopalamos.blogspot.com]
CANÇÓ
DE BRES D’HIVERN (VORA EL MAR)
Bressola’m
Abraça’m
No em deixis caure!
La vida és tant fosca
i tant amarga
i en aquesta platja
perduda i salvatge
sento la calma
i les onades
i un fred enorme
que em glaça la cara
i em giro i no hi ets
i sento un calfred
i no m’has comprès
i miro l’horitzó
i m’ofego de nou.
Abraça’m
Bressola’m
No em deixis caure
ara que la vida s’apaga
i tot és més salvatge.
Vull sentir la cançó del bes
en una platja perduda
en un capvespre de tardor-hivern
com si fossim nens
com si fossim nens.
Una cançó de bressol més.
G.Boloix
*Aquest és un poema escrit justament ara fa un any, el desembre de 2014, que per la seva temàtica perfectament hagués pogut entrar en el recull poètic que vaig publicar "Papallones en cambres d'hivern" el 2014 i que just un any després, el desembre de 2015 em serveix per crear l'últim apunt d'aquest blog i desitjar un bon any 2016.
Que mai us falti un cançó de bres! Bon any 2016! Salut i lletres!
1 comentaris:
Preciós. Grácies!
Publica un comentari a l'entrada