Entrades
JOC DE MIRALLS (II)
[2ª part]
Retalls de poetes
La pluja, la nit, els blaus i el silenci1
PLOU A CIUTAT
El matí rep xerroles mortes al cau del meu televisor.
Ineluctables conseqüències de fets remots, passen factura,
i els insolvents i els endeutats i els grans morosos que remuguen
furten el temps dels inactius i avorriment al desvagat.
Els morts són morts, plou a ciutat.
Novells acòlits s’embarbollen, amollen metges bons consells:
Ni cigarretes ni aiguardent ni cap excés de marranxó
i caminar de forma atlètica i nedar en aigües ben clorades,
beure molta aigua i eutrapèlia a tort i a dret, tot moderat.
Els morts són morts, plou a ciutat.
Clams insistents de bordissalla, telèfons nous a tort i a dret,
reclams tossuts de nous farratges, flascons de nyepa perfumada.
Amollo dogmes caducats i d’altres nous se m’arreceren
a les butxaques del gavany que tantes arnes han ratat.
Els morts són morts, plou a ciutat.
Tendres misteris telemàtics urpegen vida a l’infinit.
A la contrada assolellada reclamen ombres els albins.
Targes de crèdit s’amunteguen entre la pell del cocodril.
Són temps molt bons per al belitre i el bordeller ben preparat.
Els morts són morts, plou a ciutat.
Fa capcinades el pirata al seu vaixell convencional.
La competència l’aclapara, la combustió dels bons costums
ha fet inútils vells oficis, el seu mestratge irrellevant
desconeix grans tecnologies. És un romàntic abrandat.
Els morts són morts, plou a ciutat.
L’antiga dàrsena ensopida acull una ombra d’esparrall.
Grups de turistes s’amunteguen per retratar algun corb marí
i una capella noucentista, un gratacels innovador,
una codina pintoresca i un núvol esfilagarsat.
Els morts són morts, plou a ciutat.
Júlia Costa. Poemes inèdits (2013)
*******************
Diuen que els morts són morts i la pluja cau i ens pentina i els telèfons nous són anunciats a tort i dret
i res ens commou i tot s'accelera i un grup de turistes s'amunteguen per retratar les postals típiques i tòpiques
totalment aliens a la pluja, al món, al temps, a les notícies, i a tot el cúmul d'informacions
que s'amunteguen i no ens deixen viure.
Diuen que els morts són morts i la pluja cau i ens pentina mentre tendres misteris telemàtics
urpegen la vida a l'infinit
i en tot aquest guirigall
matinal de persones i fets
que mouen i commouen el món
sembla que tot hagi de ser absolutament innovador
enmig d'un món pervers i devorador.
Oh, sí, plou a la ciutat dels morts!
Hi ha mil zombis que s'aixequen cada matí
per sobreviure.
Hi ha mil ànimes que només volen somriure.
Tots busquen el mateix
un tros de cel, un tros de vida.
Oh, sí, plou a la ciutat dels morts!
Mentre el dia s'aixeca a poc a poc.
Gabriel Boloix
2
El temps destil·la
un no-res d'un tot fèrtil
si saps trobar-lo.
Carme Raichs
***
Troba la mesura d'allò fèrtil
i el temps com un pèndol
somriurà complaent.
Gabriel Boloix
3
BLAUS
Voldria ara tenir al cim dels dits
tots els blaus que he palpat
al llarg de tantes primaveres.
Uns blaus-cels sense rostre, però amb veu,
... que, entre boires i llums,
agafen formes vives;
veus d'alegries congelades
al foc ardent d'uns jorns
tenyits de blau.
Carme Raichs
****
Sentir que el cel és meu, és teu, és nostre!
Sentir de nou tots els blaus que he palpat
al llarg de tantes primaveres;
però tots sabem que és curt
el temps de les cireres
i l'instant blau que ara ens contempla
serà un record efímer i potent
quan la tempesta ens vingui a buscar
al capvespre.
Gabriel Boloix
4
L'home que ulla
amb la mirada lliure
es teixeix ales.
Carme Raichs
***
Que ningú et robi la mirada lliure
que et permet teixir les ales
que et permet sentir de nou les ganes
de volar més enllà
Gabriel Boloix
5
Mil blaus besades
Sinuós camí fan
De nord a sud
Àngel Blau de la Humanitat
***
Que mai et falti
un sinuós camí
per perseguir el somni
si cal
de nord a sud.
Gabriel Boloix
6
Arribarà la nit
i el cel serà una gran safata
amb punts brillants
i espurnes de plata
per rutes enjogassades.
...
S'hi passejaran les bruixes
entre somnis i llum d'estels
per deixar-nos feixos de lluna
als miralls de vidre i mel...
I les hores seran llargues,
plenes de mots rimats
mentre les ombres
juguen a fet i amagar amb l'albada...
Isabel Barriel
****
Que mai ens falti l'esclat de la nit
i els seus punts brillants
i les seves espurnes de plata
que ens contemplen
quan el dia ja no ens aclapara.
Que mai ens falti l'esclat de la nit
i la màgia i les bruixes
i tu i jo sols entre maduixes
sobre l'herba fresca...
Serem el poema dels amants innocents,
oblidarem la nit fosca
voldrem una nit de punts en l'infinit
que ens contemplin fins que es fongui la nit
i l'alba ens saludi de bon matí.
Gabriel Boloix
7
El mar és un abisme
s'amaga la lluna
La tramuntana ronca sobre les teulades
que amaguen somnis
arxius del teus besos
que retornen
dorm la lluna
sobre el far
la mar esdevé un amant
besat pels vents
núvols rogents
poemes de mar i sorra
Emma Fores Galiana
****
Travessar el mar!
Aquest mar que és un abisme.
Tastar la lluna!
Aquesta lluna que s'amaga.
Fer el cor fort davant el vent!
Ara que la tramuntana ronca sobre les teulades
que amaguen somnis i besos
i dies dispersos.
Somien un far
on trobar-nos per sempre
vora el mar.
Gabriel Boloix
8
A força de nits invento les albades
faig del temps el meu aliat
però cada dia té el seu temps
... de llum i de sol
de runes i d'enyor
el cor adormit
amb la nit
emprèn el vol
Gemma Forés/ Emma Fores Galiana
*****
Poder inventar noves albades,
tot i el temps,
a força d'esforç i de nits,
poder emprendre el vol
i sentir
que no tenim
els cors adormits.
Gabriel Boloix
*Tots aquests textos han estat sel·leccionats de les seves pàgines i/o grups poètics de la xarxa social facebook d'aquestes autores.
1 comentaris:
Segona entrega, segon paradís...
Gràcies Gabriel!
Publica un comentari a l'entrada