Temps de cireres

TEMPS DE CIRERES

Vàrem creure en l'eternitat

sota aquell cirerer formidable...

Vàrem tastar el nèctar madur

d'unes cireres grosses i saludables...

Vàrem jugar a robar-ne unes quantes

mentre corríem com dos gats salvatges...

Ningú ens va veure

i aquell fou el nostre secret impronunciable.

Avui has tornat als vells camps...

Ja no hi ha cirerers ni gats salvatges.

Ja no hi ha garces ni depredadors

o potser els depredadors en són uns altres.

Ara només hi ha ciment, pisos i zones urbanitzables.

El vell secret es va perdre quan van matar aquells arbres.

Les cireres són el fruit d'un temps inesborrable

quan creiem que per sempre més

podríem manllevar-ne els fruits

i sentir-nos herois sota uns arbres salvatges.

                                                                        G.Boloix

                                           (Publicat en el seu dia en el blog Escrits del fum)