[imatge sense identificar extreta de google imatges]
Hi ha nits que els
somnis m’atrapen
i no puc dormir…
Hi ha instants que
la ment em mostra
un altre camí…
Com si fos un ocell ferit
que vol emprendre el vol!
Com si fos un ocell nocturn
que vol tocar els estels abans em cremi el sol!
Hi ha somnis que ens
atrapen
i sovint els
reprimim;
no sabem com
perseguir-los…
Hem perdut tants
destins!
Com si fos un ocell ferit
que vol emprendre el vol!
Com si fos un ocell
nocturn que vol tocar els estels abans ens cremi el sol!
I les perdius
perdudes
somien que volen cap
a l’infinit;
els seus vols són
efímers
com els somnis
d’algunes nits.
g.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada