[A condiçao humana - rene magritte]
Aquest aire
que respires
després de
tant de temps
és verí, és
benzina
que s’encén
al moment.
Aquest aire
que respires
i que
voldries canviar
és la pols
acumulada
després de
tants anys,
són tantes vides
trencades…
són tants somnis esmicolats…
Són cambres
que volen aire:
Obre la
finestra!
davant d’aquest aire tant brut!
Si poguessim fugir de les cambres
que tants
cops construïm
amagades al
fons de l’ànima
per fugir d’un món mesquí.
g.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada