Entrades
I
No tots els camins són fum.
N'hi ha que amaguen estranyes cruïlles
i estranys perfums.
II
Si pogués agafar aquell viarany...
Sentir-me lliure.
Fugir d'un engany.
III
La serenor d'un immens blau.
Una finestra prop d'un mar.
No sentir-me esclau.
IV
A l'immens desert li diuen: nowhere.
No vius. No penses. No sents.
Zombis que anhelen oasis enmig del desert.
V
Sento l'udol del capvespre.
Trepitjo les fulles del bosc.
Vull sentir-me orgànic a poc a poc.
VI
He vist prats en els teus somnis.
He vist foscor en els teus ulls.
Som ànimes lliures que voldríem fugir lluny.
VII
No tot era fum
I dels nostres versos en quedarà alguna llavor
potser una escletxa de llum.
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada