Capvespre (d'estiu)

     

  Capvespre d’estiu

Què n’és d’efímer aquest capvespre

i la seva llum tènue

i el seu record que es perdrà fàcilment;

i aquelles nits fresques

i les seves gresques,

i la brisa suau de la platja

i els prats deliciosos d’aquells paratges

i la serena pau d’aquelles muntanyes

que ens ajuden a oblidar

tantes baralles,

tantes mentides,

i tanta tonteria…

La nostra pau és efímera

com un capvespre serè i tímid,

com una nit clara d’estiu

amb un estel fugaç que caurà ràpidament

i que es perdrà per sempre més. Eternament.

               G.Boloix

(Publicat a Joescric dins el poemari "Licorpostestiu" (instàntanies))