Entrades
El vell poeta cuidava un gessamí
que era per ell tot un hort i una vida.
El vell poeta va morir fa anys
i els seus versos ja ningú recita.
Del poeta i del gessamí
ja ningú en sap res
però qualsevol dia en trobaràs un vers.
Llavors reviuràs tot el seu món
abans que es perdin de nou
en deu segons.
Què en són de fràgils els versos…
Què en són de fràgils les vides…
Què n’és de pervers el destí
que tan volta ens recorda,
que tan volta ens oblida.
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada