Aviat només ens quedarà el silenci...

Aviat, només ens quedarà el silenci

i totes les nostres converses
i tots els notres mots
seran només un cementiri
un llarg període de quaresma
esperant que algú els rescati
fugint d'un llarg hivern
esperant que quelcom esclati.

Aviat, acolliré el silenci
el traç de cada mot
el laberint desdibuixat
d'un somni qualsevol.

Aviat, entraré en una cambra
de fantasmes
on no hauré estat convidat
i sentiré que cada minut
que passa
és un minut estrany
observant els objectes
que no vàrem trencar
guardant mil poemes
en un calaix
sentint que el silenci
és un part que m'acompanya
en cada pas que faig
com una lluna negra
que no pot il·luminar
un estany daurat.
G.Boloix

*Seguint els versos "Acolliré el silenci" d'Isabel Barriel (publicats al blog Itineràncies poètiques - el dia 24-02-12)
http://personatgesitinerants.blogspot.com/2012/02/aviat-nomes-ens-quedara-el-silenci.html

Publicat també a Escrits del fum:
http://escritsdelfum.blogspot.com.es/2012/03/aviat-nomes-ens-quedara-el-silenci.html