Entrades
Enguany celebrem el centenari del naixement del poeta Salvador Espriu. Fa tres anys i dos dies a la xarxa, un grup nombrós de blogaires van dedicar-li una jornada sencera d'homenatge. Un servidor va participar en aquella ocasió. Recordant enguany el centenari recupero els versos que vaig escriure llavors...
Si voleu veure el post original, fou publicat a...
En motiu del 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu i en record del llibre "Ariadna al laberint grotesc", un servidor va escriure uns versos inspirant-se en el mite d'Ariadna que el mateix temps van servir d'homenatge al llibre i a l'autor citat. Uns versos inspirats en el mite clàssic i dedicat a totes les Ariadnes actuals que fugen dels seus laberints.
Ariadna i el laberint
Corre, Ariadna, corre
que el temps no esborra
els perills i la por...
Corre, Ariadna, corre
d'un món que s'ensorra
camí de la foscor...
Sents l'alè.
El tens darrera.
Grotesc laberint
d'un món pervers.
Ja no pots més.
L'última porta
t'obrirà un nou univers?
Corre, Ariadna, corre
fora de laberint
tot seguirà igual.
El minotaure has deixat enrera.
Teseu no t'espera.
Res serà igual.
Naxos és una gran illa.
Presó a l'aire lliure
de minotaures invisibles.
Corre, Ariadna, corre
que res no esborra
els perills i la por.
Corre, Ariadna, corre
que seràs més forta,
camí de la foscor.
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada