Entrades
["Horabaixa" obra de l'artista Carolina Amigó - imatge extreta de:galeria Dionís Bennàssar]
"La
nit era tot música. Les finestres obertes
portaven,
de les vastes avingudes desertes,
aquella
olor de terra de vent de la tardor
sobre
la teva veu, pàl·lida, tenebrosa,
com,
d’un foc d’agonies, un riu de vida fosa...
Mories
poc a poc i et tornaves, cantant,
una
ombra que tenia la forma del teu cant."
Màrius Torres (versos del poema "Lorelei")
"Dolça Tenebra
embolcall de tardor
com antics poetes
canto la teva foscor...
I un raig de llum
il·lumina el teu nom.
Dolça Tenebra
no em deixis sol!
I els dies que vindran
seguirem confosos viaranys.
I enmig de la boira
contemplo el teu nom.
Dolça Tenebra
no em deixis sol!"
Remor d'Horabaixa
Sona cada any la remor
del vent del Nord
d'aquell temps que
ens convida a l'hora quieta.
Els esperits ressonen en la foscor
com si volguessin dansar en la tenebra.
La gent contempla els últims aparadors.
És l'hora en que s'acaben les presses.
Halloween no em fa por.
Només la teva absència
que em convida a passejar-me
dins d'un bosc
i fondre'm entre la mala herba.
Els ocells nocturns no tenen pressa.
Seguint erràtics vols...
Els ocells nocturns no tenen pressa.
Seguint erràtics vols
ens vàrem perdre en un dia qualsevol
Seguint erràtics vols
ens vàrem perdre en un dia de tempesta.
Seguint erràtics vols
escolto de lluny els sons del bosc i la seva fressa.
L'Horabaixa ens contempla sense treva.
L'Horabaixa ens contempla sense presses.
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada