Cançó subterrània (voraç i líquida)

                                                    [imatge extreta de: blocs.xtec.cat]
                                               Cançó subterrània (voraç i líquida)

                                                                           On s'amaguen les rates i els taurons?
                                                                           El bell anhel s'ha fet fonedís
                                                                           mentre devoràvem horitzons
                                                                           i sovint ens perdem per clavegueres. 

                                              Ens creiem inseparables 
                                              sense obstacles
                                              surfejant amb vides elèctriques
                                              i ara som estranys 
                                             amb perfils canviants
                                             amb màscàres mutants
                                             i ferides rere miralls.
                                                                     
                                                                        La voracitat se'ns menja
                                                                        i no hi podem fer res
                                                                        esclaus de xarxes sense secrets
                                                                        Obre la finestra, mira el celobert
                                                                        on s'evaporen els somnis i pensaments.

                                             Els temps dels anhels gegantins
                                             han passat a millor vida
                                             La vida s'ha omplert de monstres 
                                             i ferides invisibles
                                             però en les nits d'hivern
                                             somies en una altre vida.
                                                                    
                                                                        La voracitat se'ns menja
                                                                        i no hi podem fer res
                                                                        esclaus de xarxes sense secrets
                                                                        Obre la finestra, mira el celobert
                                                                        on s'evaporen els somnis i pensaments.

                                           En el punt més baix de la meva constel·lació
                                           sovint et cerco
                                           com un estel fosc en l'infinit
                                           sovint t'evoco
                                           perquè no et perdis en el pou dels records 
                                           i es desdibuixi el teu món amb el temps
                                           perquè no oblidi que tot passa massa ràpidament.
                                                                        
                                                                       
                                                                        La voracitat se'ns menja
                                                                        i no hi podem fer res
                                                                        esclaus de xarxes sense secrets
                                                                        Obre la finestra, mira el celobert
                                                                        on s'evaporen els somnis i pensaments.
                                                                           
                                          Tanta vida subterrània
                                          d'anhels i secrets
                                          contra vides rutinàries
                                          mentre se'ns menja el temps.         
                                                                         
                                                                        La voracitat se'ns menja
                                                                        i no hi podem fer res
                                                                        esclaus de xarxes sense secrets
                                                                        Obre la finestra, mira el celobert
                                                                        on s'evaporen els somnis i pensaments.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Vols efímers (darrer clip!)

Cavalls desbocats (clip destacat!)

Els Posts + Populars

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor
I voldries que tot anés /molt més lent/ esclau d'una vida voraç i absorbent...

Cronologia dels escrits (Dates)

1993-1995 (2) 1998 (2) 1999 (4) 2000 (2) 2001 (2) 2002 (1) 2003 (1) 2007 (1) 2008 (8) 2009 (19) 2010 (30) 2011 (23) 2012 (19) 2013 (49) 2014 (8) 2015 (10) 2016 (9)

Arxiu del blog

 

Copyright © 2010 L'illa del fum All Rights Reserved

Design by Dzignine