[imatge extreta de: blocs.xtec.cat]
Cançó subterrània (voraç i líquida)
On s'amaguen les rates i els taurons?
El bell anhel s'ha fet fonedís
mentre devoràvem horitzons
i sovint ens perdem per clavegueres.
Ens creiem inseparables
sense obstacles
surfejant amb vides elèctriques
i ara som estranys
amb perfils canviants
amb màscàres mutants
i ferides rere miralls.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
Els temps dels anhels gegantins
han passat a millor vida
La vida s'ha omplert de monstres
i ferides invisibles
però en les nits d'hivern
somies en una altre vida.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
En el punt més baix de la meva constel·lació
sovint et cerco
com un estel fosc en l'infinit
sovint t'evoco
perquè no et perdis en el pou dels records
i es desdibuixi el teu món amb el temps
perquè no oblidi que tot passa massa ràpidament.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
Tanta vida subterrània
d'anhels i secrets
contra vides rutinàries
mentre se'ns menja el temps.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
Cançó subterrània (voraç i líquida)
On s'amaguen les rates i els taurons?
El bell anhel s'ha fet fonedís
mentre devoràvem horitzons
i sovint ens perdem per clavegueres.
Ens creiem inseparables
sense obstacles
surfejant amb vides elèctriques
i ara som estranys
amb perfils canviants
amb màscàres mutants
i ferides rere miralls.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
Els temps dels anhels gegantins
han passat a millor vida
La vida s'ha omplert de monstres
i ferides invisibles
però en les nits d'hivern
somies en una altre vida.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
En el punt més baix de la meva constel·lació
sovint et cerco
com un estel fosc en l'infinit
sovint t'evoco
perquè no et perdis en el pou dels records
i es desdibuixi el teu món amb el temps
perquè no oblidi que tot passa massa ràpidament.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
Tanta vida subterrània
d'anhels i secrets
contra vides rutinàries
mentre se'ns menja el temps.
La voracitat se'ns menja
i no hi podem fer res
esclaus de xarxes sense secrets
Obre la finestra, mira el celobert
on s'evaporen els somnis i pensaments.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada