[imatge "tour de babel" extreta de la xarxa]
Sota la torre
Qui aixafa les consciències?
Qui mata els
somriures?
Qui crema les
ferides?
Qui atura les
revoltes?
Qui no vol avançar?
A dalt del seu
castell:
És un Rei o un tirà?
I sota la gran torre
hi ha gent que
intenta viure;
el món s’ha omplert
de boires,
de vampirs i de relíquies:
idees que no ens fan
avançar.
Qui no creu en el poble
però parla en nom
del poble!
Qui no vol revoltes
però les provoca amb
les seves injustícies!
Qui parla de diàleg
però no accepta cap
consulta,
rodes de premsa amb
plasma:
“no s’accepten
preguntes!”
I sota la gran torre
hi ha gent que intenta
sobreviure;
el món s’ha omplert
de boires,
d’oligarques i de
mentides,
de manipulació i de
xarxes
on tot pot ser real o
mentida.
I vint economistes
encara parlen de
crisi.
Ja no hi ha oasis.
N’estic fart de
sacrificis!
Això és la fi del món
dels pares
i dels seus
sacrificis
per crear un món més
just i lliure,
més culte i més digne
on hi pugui haver ciutadans
i no súbdits.
I sota la gran torre
hi ha gent que lluita
per viure;
el món s’ha omplert
de boires,
de cretins i d’injustícies.
I sempre queda
l’idealista.
l’utòpic i el
somiador
que no vol renunciar
a un far
que ens guiï cap a un
món millor.
Gabriel Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada