Entrades
El riu que ens
abandona
i que no tornarà…
s’emporta mil històries
dels nostres combats.
El riu que ens
abandona
i que no tornarà…
L’aigua va a poc a poc
camí del gran Delta…
Els marges del riu
ara s’han assecat.
El paisatge es
transforma
hi ha quelcom que no
tornarà…
El riu que ens
abandona
i que no tornarà
s’emporta el record
de mil vides
de nàufrags i d’estranys.
S’emporta alguns
somnis
i alguns ideals
velles promeses
pètals trencats
vora l’aigua
nenúfars vora el mar…
I el riu es transforma
com nosaltres també
qui érem? qui som?
L’aigua és un mirall
pervers!
Passejàvem sense pressa
i ara el mòn ens
devora…
Passejàvem sense pressa
Si poguessim tornar
enrera…
El riu que ens
abandona
i que no tornarà…
s’emporta mil
històries
dels nostres combats
i el gran mar se’ls
cruspirà
com les històries de
nen
que ens explicaven
i que ara són faules
contes del demà.
El riu que ens abandona
i que no tornarà…
quins versos tan
tòpics!
Quins versos tan certs
com el pas del temps
que no s’atura mai
com l’aigua cap el mar
enmig del gran Delta
observa a poc a poc
el crepuscle serè
que hi ha coses que es
perden
en un mar immens.
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada