Entrades
(aquest és un poema molt crepuscular inspirat amb persones molt concretes que se'ls hi ha està escurçant la vida i l'esperança. Per ells el meu alè de llum)
SENSE ALÈ NI RETORN
Hi ha camins sense retorn.
Mil dreceres porten a precipicis.
Si poguessim tornar a port
i començar des d’un bon principi…
Allà on ets no hi ha ponts
que ens ajudin a creuar precipicipis
Allà on ets és un món on tot s’acaba
sense retorn.
He buscat mil raons
per entendre la nostra sort;
He cercat el consol
d’uns mots tendres plens d’esperança.
Però allà on ets no hi ha ponts
que ens portin a un nou principi…
Allà on ets no hi ha ponts…
Si poguessim tornar al principi…
Si poguessim tornar
en aquell món on hi havia nits d’estels
fugaços cap el més enllà.
Quan la llum s’apaga
i els somnis només són somnis…
Quan la gent t’abandona
enmig del gran onatge…
Si poguessis recordar
un instant de goig
del teu viatge…
Si poguessis recordar
quelcom únic
del teu viatge…
Però allà on ets no hi ha ponts
que ens portin a un nou principi
però allà on ets la llum s’apaga
com estels cap el més enllà.
Quan l’alè s’apaga
i l’únic que ens queda
és recança…
Vull tornar a caminar
creure que hi ha un món
que avança
i ens espera més enllà.
Hi ha camins sense retorn
Hi ha dreceres plenes d’infortunis
Vull creure amb un bon port
que ens espera després del mal onatge.
Quan l’alè s’apagarà
l’únic que ens quedarà
serà dolor i recança…
Però voldré recordar
els teus somnis
si és que alguna vegada vas somiar.
Si poguessis recordar
un instant de goig
del teu viatge…
Si poguessis recordar
quelcom únic
del teu viatge…
Cercarem un
far que ens guiï
més enllà
d’aquest paisatge…
Recordarem
quelcom únic
del nostre
viatge
si és que
alguna vegada vàrem viatjar!
G.Boloix
Aquí en teniu la versió sonora:
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada