(Fotografia: G.Boloix)
Hi ha cruels destins
III
L’escenari (el melic)
G.Boloix
(Fragment I i III formen part del recull "Terra cremada" ; fragment II forma part del recull "Rastres i camins")
I
Ara que les màscares han caigut
i els rostres s’han tornat febles…
Ara que les màscares han caigut
t’ha espantat la veritat…
T’ha xuclat el terra.
Has perdut l’horitzó.
Has volgut tornar enrera.
Res té aturador.
Quan les màscares cauran,
tornarem a ser febles.
Quan les màscares cauran
ens mirarem el mirall.
Ens sentírem buits i terribles
i mil llàgrimes no es vessaran.
II
Rera la màscara
Vols tastar el meu infern?
És ple de punxes i de gel.
Vols tastar el meu infern?
És ple de tortures i malsons
i de monstres que vomiten cançons
amb melodies d'un rock dur
que va propagant pels quatre cantons
que no és fàcil creure en el futur.
Rere la màscara tots tenim
un univers interior:
hi ha universos de paper,
hi ha universos de colors,
hi ha universos de cristall,
hi ha universos de gel,
hi ha universos freudians,
hi ha universos wagnerians,
hi ha tragèdies gregues
i també comèdies i farses,
hi ha maquiavèl.liques trames
i tambe tendres mirades.
i també universos avorrits i mesquins;
també hi ha poliedres de colors
com l'univers que s'amaga rere el meu cos;
voldria que tinguessin els colors del paradís,
però hi ha molts dies que hi regna el gris,
el gris mediocre que mata els bons esperits.
Rere la màscara, l'absurda màscara
tots amaguem desitjos i traumes
i algún secret i alguna obsessió
i també alguna melodia dolça
i també balades amargues,
inferns de gel,
carrers plens de suïcides
on hi regna la por;
estimballs i abismes
i rostres assedagats d'amor,
de pau, de tendresa
i d'un somriure que alliberi
tots els fantasmes
que arrosseguem al llarg dels anys,
dels dies,
del temps.
Ens obsessiona el melic.
Només sabem mirar-nos el melic.
A vegades oblidem altres persones i amics.
Ignorem altres punts de vista.
Ignorem altres sentiments.
Ignorem altres tragèdies
que no siguin la nostre
i no sabem posar-nos a altres pells.
És així:
Solitut total en molts cors humans.
Incomunicació en molts cors humans.
Incomprensió en molts cors humans.
Ningú s'atura a escoltar ningú.
Ningú comprèn ningú.
En el teatre del món
nosaltres som els actors
i el nostre melic:
l'escenari.
(Fragment I i III formen part del recull "Terra cremada" ; fragment II forma part del recull "Rastres i camins")
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada