(Foto: G.Boloix)
Recull les cendres d’un somni,
d’un somni que ja ningú somia
però en el teu món encara perviu
en una estranya via…
Aquell tren va passar
i tu l’esperes amb calma
enmig del no-res
com si fossis al Far West
somies el xiulet del revisor
que es va jubilar fa temps
somies que en el moment menys prevís
recolliràs els bocins
d’allò que un dia vas sembrar
i enmig d’un paisatge erm i llunyà
vols que rebroti enmig de la via
algún senyal de fum, algún senyal de vida.
G.Boloix
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada