L'illa del fum: reflexió

Fragment "Després de la Tempesta" (relat)

L’Hèctor no pot evitar pensar en l’últim cop que va veure un cadàver. Era un escriptor en crisi que s’havia penjat després d’esperar mesos i mesos i mesos que li publiquessin la seva obra. Això era diferent. Era un assassinat encobert i ell n’era còmplice indirectament. Havia obeït cegament aquella dona i havia posat les gotes tal i com li havia manat. L’ampolleta estava plena de les seves emprentes. Ensenya l’ampolleta a la noia de la neteja i ella li retreu esverada:

- Però, però, que no ho veies que això era verí!
- Merda! I jo que savia si era verí o era Trinaranjus!
- Ets tan babau! Encara no sé com et deixen treballar aquí!
- I què farem?
- Això tu, maco, digue’m que faràs…Ets tu el que estava de guàrdia aquesta nit, oi? Tu sabràs què ha passat a la nit, oi? És clar! No ho saps! T’has passat tota la nit dormint com una soca. Déu meu! No has sentit la tempesta que ha caigut?
- Tempesta? Jo l’única tempesta que veig és aquesta! Si el dire ho sap ens fotarà a fora per incompetents a tots!
- Tu, primer, Hèctor, tu, primer…
- I què collons fem ara?
- Trucaré a la policia. És el que es fa en aquests casos,oi?
- No, no ho facis. Si la policia ho sap i el dire ho sap encara serà pitjor. Ens acusaran de planificar un assassinat i voler-nos quedar les peles de l’herència.
- Quina herència? De què carai parles? Ho has d’explicar tot, ho has d’explicar tot a la policia.
- No, no vull. Aquesta ampolleta m’inculpa directament. Tinc totes les que perdre. M’has de prometre que no diràs res, que quan has vingut, jo no hi era, que avui no m’has vist.

L’Hèctor i la noia de la neteja es posen d’acord. Surten ràpidament de l’hotel. És injust que per les quatre peles que cobren s’hagin de posar en tants merders, almenys, això, és el que pensa ella. La noia no vol saber res més de l’hotel i fuig de la Vila.

L’Hèctor tampoc en vol saber res més. Fuig de l’hotel i marxa lluny del poble. S’atura en una platja. Llença l’ampolleta al mar. Trenca en mil bocins el contracte i es promet que vol oblidar aquest cony de feina i aquest cony de vida i aquesta absurda història i vol començar de zero i ser un home nou i canviar-se de cara i tenyir-se el cabell i sentir-se lliure. En el fons reconeix que és un covard. Tard o d’hora l’enganxaran i el torturaran en mil preguntes capcioses. Però, només per un moment, contempla els colors després de la tempesta i de la pluja i contempla l’arc de Sant Martí i enmig de la platja es despulla i es treu aquest cony de roba de cambrer i es banya feliç mentre comencen a brotar els primers ratjos solars calents i més tard s’estira a la sorra i sent com si s’hagués tret un pes de sobre, com si fos un pres que torna a ser lliure. I de sobte, després de la tempesta de la nit, s’omple de calma. La calma de la platja matinera i la d’una vida que pot tornar a començar.
G.Boloix
Fragment del relat "Després de la tempesta" (escrit el 1999, que havia de ser publicat per primer cop el 2008 en el recull "Petits naufragis" a càrrec de Maikalili edicions. Actualment inclòs en el recull inèdit del 2012 "Somien els detectius en illes desertes?")

Fragment d'"Esquerdes" (teatre)

ESQUERDES
I
(L’acció se situa de nou a Pinea. Ens trobem al despatx del Doctor Coronil·la. Apareix correns la Rosa)
Sra.Pilar: (neguitosa) M’has fet patir…
Rosa: I que volies que fes…
Sra.Pilar: Per què vas tardar tant en tornar?
Rosa: Ara he tardat? (cansada i molesta pel comentari deixa un pot de pastilles sobre la taula del Doctor) Aquí tens les teves pastilles…
Sra.Pilar: (freda) Gràcies.
Rosa: Gràcies? Només gràcies? (molesta) Després que he hagut d’anar caminant al poble només saps dir-me això?
Sra.Pilar: (s’apropa a la Rosa i l’intenta acaronar) Ho has d’entendre…
Rosa: N’estic cansada que em tractis així!
Sra.Pilar: Has d’entendre que les nostres vides…
Rosa: (s’aparta) Què haig d’entendre?
Sra.Pilar: Les nostres vides no han sigut fàcils…
Rosa: (la mira) No dissimulis i diguem per què em tractes així?
Sra.Pilar: (s’acosta a ella i l’acarona) T’he pogut perdre tants cops…
Rosa: Calla!
Sra.Pilar: (canvia d’actitud) Com vols que et tracti? Eh! Què vols que tot el món t’assenyali amb el dit? Vols que sapiguen qui ets? La filla del Tramuntana! Oblida’t d’aquell penques! Recordes aquella festa, oi? Si tot va sortir malament en part la culpa va ser d’ell…Sort que ta mare no hi és! Com vols que et tracti? Eh! No m’ha sigut fàcil ajudar-te…No m’ho has posat fàcil…
Rosa: Què volies que fes? Volia conèixer de debò en Tramuntana…El vaig anar a buscar i…
Sra.Pilar: I no el vas trobar. Ja et vaig avisar que perdies el temps.
(Silenci)
Rosa: Estic cansada d’aquesta conversa. He tornat i prou.
Sra.Pilar: Potser estàs molesta per què et tracto com una empleada més, oi? No vull que diguin que ets una ‘enchufada’! No vull que sàpiguen que ets la meva…
Rosa: Calla! Potser t’hauria d’estar agraïda…N’estic farta d’aquesta comèdia…
(Entra correns en Leopold)
Leopold: De quina comèdia parlaven? Què faran teatre d’aficionats? Bé, en aquest balneari tot és possible…i després que vostè, Sra.Pilar, guanyès aquell premi gràcies a la pel·lícula del seu ex – gendre; no m’estranyaria gens!
G.Boloix
1ª escena d'Esquerdes, peça teatral inèdita escrita el 1997, reescrita el 2002 sota el nom de Frenopàtic Parc.

Notes inèdites (de viatges)

Torino
(o les ciutats poc turístiques)
(Aquest comentari el vaig escriure pensant amb totes aquelles persones que al comentar la meva propera destinació... em van preguntar: A Torí vas! Però que hi ha a Torí?)

Més enllà de les ciutats emblemàtiques de l'Itàlia turística, existexen altres ciutats també amb molt encant. Una d'elles és Torino. Torí no només és la Juventus, la Fiat, els bombons i l'esquí als Alps italians, és molt més que això. És la pàtria dels Savoia, el bressol d’on va nèixer l’actual Itàlia.

Contemplo una foto del reixat d’entrada del Palau Reial on hi ha un sol lluent com els encants de moltes altres ciutats italianes plenes de tresors amagats. Aquesta ciutat, capital del Piemonte, amaga molts secrets, secrets que els turistes d’agència i touroperador no descobriran mai. El turisme anti-masses també és turisme i també pot ser molt gratificant.

G.Boloix

Del recull inèdit de notes de viatges i microfragments publicats en diferents blogs titulat "Postals, records i viatges (notes)" del 2012.

Glosari (micro-enciclopèdia d'urgència)

Micro-enciclopèdia d'emergència de gèneres
L'èpica és un globus sonda que s'evapora més ràpid que l'aigua en un desert.
La lírica és un punyal al pit que et commou (o no) durant uns instants.
La prosa és un cursa de resistència on només els més hàbils saben fer arribar els seus fidels seguidors fins els final.
El drama és un gènere tan pervertit com els informatius de televisió.
La comèdia n'hi ha de tants nivells que trobar-ne d'intel·ligent no sempre és una tasca fàcil.
La farsa omple grans hemicicles i s'amaga rere les màscares més "progres" o conservadores.
El Pa i circ és un gènere en augment, no només ideal per a grans tardes de capdesetmana, sinó avui en dia durant tota la setmana.
L'epístola és un e-mail mal escrit on l'únic autèntic són els emoticons.
La cançó és l'únic refugi dels romàntics. (i tot i així està pervertida en les ràdioformules)
El cinema, l'art, el teatre són necessaris per alimentar l'ànima. (tot i que no sempre ens alimenten)
El best-seller és un fast-food de diumenge.
Els llibres d'autoajuda són les noves bíblies dels descreguts.
La ironia és l'art dels escèptics.
La columna (és un parèntesi no sempre ben fet i a vegades discutible) entremig de tanta informació.
El discurs és l'art de l'hipèrbole mesclat amb l'estadística i on l'orador tendeix a la repetició d'esquemes i enumeració malsana de dades.
La crítica (tendenciosa o no) sempre és necessària i l'autocrítica encara més.
La novel·la (sense edulcorants i palla) és l'art dels qui encara creuen en les grans històries. I el conte és l'habilitat per explicar-ho als impacients.
I el micro-conte és una història tan breu com la melodia d'una capseta de música.
Els jocs literaris és el que fa (de forma molt encertada) el Tibau (entre altres)
Les desdefinicions és l'art de descriure una definició a través d'un mirall trencat.
El refrany és una peça d'arqueologia que cal preservar.
L'aforisme és com un bon entrant d'un menú. (directe, al grà i sense filtres)
L'haikú és un alè efímer d'un diumenge al matí.
I el vers és el noble art dels sentiments a través del llenguatge.

(segurament m'he deixat molt altres gèneres... [la necrològica, l'acudit, la sàtira, l'entrevista, l'epitafi, etc] així que si se us acut algún benvingut serà.)

I la faula? És un conte breu (o no) ple de miralls.

G. Boloix
Text inclassificable publicat en el seu dia en el blog "Escrits del fum" al 2010 sota el títol "Globus sonda (i altres gèneres)" inclòs en el recull inèdit de textos irònics "De què parlem quan no parlem del temps?" del 2012

Poemes inèdits (2013)

River Dance
Not hear the sound of the river?
We do not know where it leads ...
We've forgotten your warmth
the land that gave us
thousand thousand fruit motifs
dance to celebrate
alive.
Nobody walks near the river
They say back to the origins
when the seasons
had reasons to party
by sunny days,
harvest and storm.
Not hear the sound of the river?
Four young men planted their orchards

They say that all is not dead
There are fresh fruit market domincals
organically grown
which brings us back to earth.
Not hear the sound of the river?
Not hear the sound of the earth?
Back to origins?
The dance of the ancients.
(adaptació a l'anglès del poema inèdit "La dansa del riu")
G.Boloix

Poemes inèdits (2013)

Los caracoles suicidas
a Jacques Prévert

Los caracoles suicidas
buscan nuevas vidas:
la tierra donde vivían
ahora es un triste
immueble abandonado,
no terminaron las obras
y se cargaron
un paisaje de arboles centenarios.

Los caracoles suicidas
huyen por la carretera
sueñan con aire fresco
huyen del humo y de los muertos
arriesgándose la vida
no pueden ir muy deprisa.

Los caracoles suicidas
sueñan llegar a un pueblo
con huertos de frutos frescos
donde comer todo el día.

Y el sueño de una hoja fresca
les ayuda en el día a día.
Los caracoles suicidas
no tienen miedo ni prisas.
G.Boloix

On tornaries? (fragment)

Aquests darrers dies que han parlat de Grècia i del seu "crash" econòmic, a mi m'han vingut al cap unes altres ruïnes, les de Sunio. Vaig ser-hi a principis d'any i Atenes era una ciutat buida de turistes i de carteristes.
En cap moment vaig ser conscient de la difícil situació que atravessava el país. 5 mesos després no tinc clar si tornaria a Grècia, però si hagués de tornar només ho faria per tornar a contemplar la màgia d'un indret únic, allà on el vell mar Egeu sembla acaronar les restes d'un temple que perviu amb els segles i s'omple de màgia cada capvespre.
Potser, a vegades, idealitzem alguns dels nostres viatges. I perviuen en la nostra memòria com un record únic de la nostra experiència. No acostumo a repetir llocs, ciutats ni viatges però no sé perquè aquests darrers dies m'he preguntat on voldria tornar. I tu...on voldries tornar?
G.Boloix
Fragment publicat en el seu dia al blog Nàufragiobrer i extret del recull inèdit "Postals, records i viatges (notes)" del 2012

EscritsgBoloix

EscritsgBoloix

Escrits i Visions

L'Illa de gboloix

Perfil g+

Perfil Blogger

Perfil F

Perfil twitter

Subscriu-te a

Papallones en cambres d'hivern

Haikú

Pensament destacat

Versos destacats

Històries Veïnals (obra col·lectiva)

Pots traduir la pàgina...

Blogs (2008 - 2016)

Relats en català (2008 - 2013)

Jo Escric (2008 - 2013)

Vols efímers (darrer clip!)

Cavalls desbocats (clip destacat!)

Darreres Entrades Populars

Els Posts + Populars

La Granja (sense rebel·lió a)-El post preferit de l'autor

Cronologia dels escrits (Dates)

Escrits

Arxiu del blog

Vora el mar veig prats de flors negres...

Fragment "Després de la Tempesta" (relat)

Fragment d'"Esquerdes" (teatre)

Notes inèdites (de viatges)

2013 he recordat els...

Pàgines (o la memòria de 20 anys literaris 1993 - 2013)

Glosari (micro-enciclopèdia d'urgència)

Poemes inèdits (2013)

Poemes inèdits (2013)

Poemes inèdits (2013)

On tornaries?

On tornaries? (fragment)

Les mil llunes

Poema inèdit 2013

Poema destacat (2013)

Recordant els primers estels, els primers poemes...

Destí (primers poemes 1993)

Escrits d'aquesta Illa són amb CC

Sala de màquines

Total de visualitzacions de pàgina:

Nota