Conte estiuenc (o com matar un blog)

Hi havia una vegada un blog que va néixer un dia mediocre de principis d'estiu. Era un blog com un altre que calia omplir amb idees i continguts i el seu amo va decidir regar-lo. Al principi com una il•lusió tot era una descoberta. Després van venir alts i baixos. Cada temporada el blog va donar el seus fruits i va decidir abandonar-lo per marxar de vacances a l'estiu. Al tornar va decidir seguir regant-lo de forma més espaiada, a vegades improvitzada, a vegades planificada.

Amb l'arribada del bon temps, l'amo del blog va reflexionar i va pensar que aquella planta ja no l'atreia com abans i que va començar a plantejar-se si tenia sentit alimentar una planta que ja havia donat molt més del que inicialment mai hauria imaginat. L'encant i l'encís inicialment d'un món carregat de bones iniciatives, s'havia tornat repetitiu. Com podia matar la seva criatura?

- No em matis!, deia el blog, encara tinc coses a dir.

- Encara no ho faré...estic pensant com enterrar-te de la forma més digne possible.

- No m'abandonis!, ja sé que vols tornar amb els teus vells escrits i vols fer una novel•la.

***************

A vegades hem d'aprendre a deixar enrera velles coses que formen part d'una altre etapa. En el meu cas, en la meva vida, fa temps que intento desprendre'm de velles coses, per intentar omplir-me de noves i començar una nova etapa. I no sempre ho aconsegueixo.

***********

Conclusió: Mentre la calor sufocant m'asseca les neurones per moments, intento pensar en els darrers posts que penjaré en aquest blog.

Aprendre a tancar etapes i pensar amb la forma de com crear-ne de noves. Vet aquí el meu repte.

(Publicat en el seu dia a Nàufrag i Obrer: http://naufragiobrer.blogspot.com.es/2011/07/conte-estiuenc-o-com-matar-un-blog.html )

QUE CONSTI QUE AIXÒ ÉS UNA FICCIÓ PUBLICADA EN EL BLOG NÀUFRAGIOBRER I QUE L'AUTOR NO TÉ CAP INTENCIÓ D'ABANDONAR L'ILLA DEL FUM.