Entrades
Som fills de la immediatesa. Sempre pensant amb el moment, no sempre amb sensatesa. Com si tinguessim por de no saber respondre correctament a l'instant i una força centrífuga ens pogués engolir cap un forat misteriós i estrany.
És possible sentir de tant en tant algún mot com bellesa? Estic fart de sentir cada dia incertesa, estupidesa, immediatesa, gent incompresa.
És possible desaperèixer un instant en un món ple de sorolls? El silenci i la pausa haurien de ser Patrimoni a preservar de la Humanitat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada