Entrades
JOC DE MIRALLS (II)
1ª Part: Especial Juan Porteros
Retalls de poetes
La nit, la pluja i el silenci
I
El meu cor s'ha tornat
sordmut. No vol sentir
l'absurd soroll del món
colpejant el silenci...
Vull viure en pau, tot sol,
amb els seus batecs íntims.
Juan Porteros Gil
***
L'absurd soroll del món
que ens colpeja i ens esclavitza.
Sentir un minut de pau
un alè de vida!
Fugir de l'absurd soroll
que molts cops ens paralitza.
En un racó de món
el silenci és una nova vida.
G.Boloix
II
Aquesta tarda
vaig veure l'ombra
de la meva ànima
al meu costat
-un raig de llum
en el mirall
de mi mateix-
i vaig sentir
per un moment
com si jo fos
el seu reflex:
una il·lusió.
Juan Porteros Gil
***
Miralls de l'ànima:
mostreu-me bé!
Qui sóc avui?
Un raig de llum
m'ha mostrat algú
que fa temps
una ràfega de vent
se'l va endur.
G.Boloix
III
Per a tu, que passeges pels carrers
amb el cor ferit i l'ànima buida
perquè has perdut tot allò que tenies,
i et beus d'un glop el vi del tetrabrik
per oblidar els cops que t'ha donat la vida,
i en una cantonada pixes, trist,
aliè al que t'envolta perquè res
ja no t'importa i no li importes a ningú,
per a tu, que no ets més que ombra de la teva ombra,
que quan cau la nit plores a les fosques
i dorms sota els llençols de les estrelles,
per a tu aquest humil poema nu.
Juan Porteros Gil
****
Quan cau la nit plores a les fosques
i dorms sota els llençols de les estrelles
penses que no et queda res...
Et queden els somnis que ningú et pot robar
penses que te'ls han esmicolat;
penses que no ets més que passat
penses que no pots pensar en res...
Però en un racó de la fosca nit
un poeta anònim et dedicarà
uns mots d'esperança
pels teus neguits.
G.Boloix
IV
Gótica
He visto en las rizadas cabelleras del viento
imágenes deformes de tristes esqueletos
y la danza macabra de sus pálidos huesos
en la inmensa vorágine de nubes y lamentos:
mi alma en pena vagando en busca de sus muertos.
Juan Porteros Gil
*********
¿Por qué buscas el alma en pena de los muertos?
Más allá de nubes y lamentos
hay una luz que fluye más rápida que mil vientos.
G.Boloix
V
Sensorial
Susurros que oigo en mi interior
cual si una voz amada
acariciara los sentidos.
Juan Porteros Gil
****
Hay voces que penetran
Hay voces que deslumbran
Hay voces que acarician
sentidos y mil lunas.
G.Boloix
VI
voy a hacer una pausa
para escuchar en paz
los sonidos del alma.
Juan Porteros Gil
*****
Quiero escuchar los sonidos del alma
o con un mar de sueños
o con una pausa.
G.Boloix
VII
Gotes de pluja
aquesta nit
l'ànima mullen:
dins del meu cor
plora la lluna.
Juan Porteros Gil
**********
La lluna plora
dins el meu cor.
La nit s'omple
de gotes de pluja
i de desconsol.
Gabriel Boloix
*Tots els fragments poètics han estat extrets de les seves publicacions en diferents grups poètics de la xarxa social facebook.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada