No és cert...

No és cert

                                                                        que al capvespre

           ens faci més fràgils

No és cert

que de nit

oblidem els desitjos

No és cert

que qui és més veloç

arriba abans a la felicitat.

Observa la posta de sol

i tots els seus somnis...

Observa com va caient

un altre hivern

per donar peu a la primavera

imprevista com un cel

cobert per núvols de tempesta.

No és cert

que ens oblidem dels somnis

I quan cau el capvespre

i els rostres semblen cansats

i els cossos poc àgils

i quan miris a l'infinit

mentre el dia s'acaba...

No és cert

que ens sentim més fragils

ni més sols

ni més buits;

mentre el món s'enfonsa

mentre el nostre petit món s'enfosa

volem sentir-nos més llliures

i volàtils.

G.Boloix