Butxaques buides

Butxaques buides

trencades

amb sorra

s'escolen

ràpidament

els dies,

les setmanes

com un rellotge

de sorra

impecable i precís...

I en aquests dies

somies

travessar

un camp daurat

primaveral

ple de llum

fins a la nit,

no mirar enrera

no sentir la por

que t'atravessa

i vols fugir lluny

de no saps què;

escapar

d'un món que no volies;

trobar un perfum

que et captivi,

sentir-te viu

sense que res et domini

com un esclau

sense verins

sense falsos viaranys

només camins

que ens facin sentir còmodes

i no estranys.

G.Boloix

(Publicat en el seu dia en el blog Escrits del fum)