L'ull de l'huracà

                                                      (imatge extreta de la xarxa)                                                     
                                                         Som fills de l'ull de l'huracà
                                                         de dies sense escrúpols,
                                                         d'un món sense justos
                                                         on sobreviuen pecadors.
                                                         Per què ens van vendre
                                                         que havíem de ser els millors?

                                                        Som fills de l'huracà
                                                        havíem oblidat els miserables,
                                                        ens van fer creure
                                                        que érem fills de nobles i notables
                                                        que arribaríem lluny amb carreres,
                                                        esforç i bones tasques;
                                                        i ara ningú sap
                                                       qui són els culpables.

                                                       Potser ja no hi ha justos ni notables,
                                                       orfes de valors...
                                                       Qui ens ha posat la por al cos?

                                                       Potser ja no sabem qui som nosaltres,
                                                       animals virtuals (amagats en coves sense lladres);
                                                       animals fràgils que cerquen un bri d'esperança.

                                                         Després de l'huracà...
                                                       (res tornarà a ser igual entre nosaltres)

                                                        Sento que sóc un fill d'aquest huracà.
                                                        La voràgine ens devora a cada instant.
                                                                     Caic i m'enforteixo
                                                        per no sentir-me devorat pels seus estralls.
                                                      
                                                         Sento que molts fills de l'huracà
                                                                 sabrem mirar endavant.
                                                         Sento que res tornarà a ser com abans
                                                         mentre la fúria dels dies
                                                         ens ha devorat a cada instant.

                                                                          G.Boloix