La ingravidesa del temps

Corro cap al sol
sense por a cremar-me
corro cap al mar
sense por a ofegar-me
corro cap a la boira
sense por a esfumar-me
corro entre el fang
sense por a enfonsar-me
sentir l'aire fred a la cara
d'un capvespre d'hivern
la pols del desert
o l'aire càlid d'una cala
on res sembla que s'acaba
on res sembla que comença
més enllà de les onades
tornar sentir la inconsciència
del no-temps
quan res t'atrapa més
enllà dels somnis i dels anhels
i perdre el temps
escoltant les onades.

Som temps que s'escapa.

Somio ser un cavall
voraç en una platja
corra contra el vent
mentre el capvespre
l'atrapa.

G.Boloix