Dansa de l'home invisible

                                                                

Subtils i fràgils

ballen a poc a poc

sota una nit que els cobreix

Ningú s'adona 

dels seus moviments

són eteris com el vent

en una plaça plena de gent

ballen entre la multitud...

Indiferents en el seu món

volen oblidar-se de qui són,

d'on són,

del que fan 

i d'on van...

Només volen ballar

aprop del foc

un ritme ascendent, 

i a poc a poc

poder oblidar-se 

uns segons

d'un món que els ofega

i els corromp.

Com si seguissin 

un ritme tribal

sota les ordres d'un home sagrat

ells ballen el ritme ascedent

com un vehicle sense aturador

veloç, frenètic cap el resplandor

és un abisme! 

És simplement una vida

que voldries foragitar

és una ombra que balla

amb tu i no et podrà abandonar mai!

És la dansa de l'home invisible

de les ombres que et persegueixen de dia

d'un món de cadàvers i d'injustícies

només vols oblidar i sentir:

Oh, dance...the holy man!

Oh, dance...the sacred man!

Oh, dance...the invisible man!

 Com si fos la dansa de l'home, de l'home sagrat

que viu l'últim dia d'una vida insana,

balla com si fos un home sant

però és un home invisible

entre la multitud d'un Festival.

Oh, dance...the holy man!

Oh, dance...the sacred man!

Oh, dance...the invisible man!

                                                                           G.Boloix