Desglaç

                                           Desglaç

                                                 I

                           “Es fonen les ànimes de pedra...”

                           Vet aquí el que he somiat aquesta nit;

                            “la fi dels dies d’hivern i de gebre”,

                            l’instant en el que els homes tornen

                                 a sentir-se vius.

                                                 II

                              Hem tornat a l’Era quaternària

                              dels sentiments:

                              addictes a les màquines

                              i als nous invents.

                             Per què no em mires

                             em truques, em toques?

                             Som perfils virtuals.

                             Hologrames al vent.

                             Espero que arribi el desglaç

                             i es fonguin els sentiments...

                             Tornem a viure la Vida

                             sense fòbies, ni fílies ni ser addictes

                             d’absurdes màquines, mòbils

                             i nous invents.

                              

                             Espero que arribi el desglaç

                             i es fonguin els sentiments...

                             Una conversa càlida,

                             un cafè de mitjatarda,

                             mirar-nos a la cara,

                             sentir que l’aire pur

                             ens reconforta i

                             ens escalfa.
                          
                                  G.Boloix