Prínceps d'un polígon (Somnis de platja eterna)

             Somnis de platja eterna

          (fragment del poema "5 esquitxos d'escuma i aigua")

             Eren prínceps d’un polígon

             que somiaven anar a la platja.

             L’empresa va dona’ls-hi festa

             i volgueren sentir-se salvatges.

             I al tornar de nou cap a casa somiaren

             amb l’escuma de l’aigua, amb el tacte de les petxines…

             Somiaren ser ànimes lliures

             que fugen de l’esclavatge.

     G.Boloix