Tinc cinc vides enterrades
en el fons d'un llarg poema
on s'hi passegen ombres
que ballen sota el tro
d'una tempesta.
Tinc cinc vides enterrades
en el fons d'un llarg poema
algunes tenen l'ànima de dol
de respirar tan ferum i misèria
i viure cada dia sota l'imperi del fum
de falsos impulsos i perfums
de falsos reclams i el consum
de xarxes i d'illes desertes
que no aporten cap idea...
tinc l'ànima negra de tan respirar
aquest fum que m'ennuega.
Tinc cinc vides enterrades
en el fons d'un llarg poema
on s'hi passegen ombres
que volen ballar en prats
que no siguin d'incertesa
on s'hi passegen ombres
que somien prats de flors
que no siguin negres
en penya-segats on l'aire del mar
ens convidi a travessar oceans
que ens salvin de tanta sequera.
Tinc cinc vides enterrades
en el fons d'un llarg poema
on s'hi passegen ombres
que ballen sota una pluja de fang
que somien aigua fresca.
Tinc l'ànima negra
de tant suportar dies de dol
i anhelar dies de festa
i les vides esperen un raig de sol
en un dia plàcid d'hivern
i no de tempesta.
G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada