Tanta
remor d'alba...
Els somnis es
fonen en calma.
S'amaguen en
abismes.
Comença
l'estampida d'un nou dia.
Els animals
ferits tornen a sobreviure.
Si pogués
escriure un senzill haikú
sense
presses
només el so
de les onades al capvespre.
G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada