Pàgines (o la memòria de 20 anys literaris 1993 - 2013)

dimecres, 11 de juliol del 2018

Nocturn del Poblenou

                                      
                                             NOCTURN DEL POBLENOU

però jo he vist la pluja
a barrals
sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis,
sota els cedres sagrats. 
Joan Salvat-Papasseit (versos de "Nocturn per a acordió")
                                  
 El falus blau il·lumina els vells carrers
d'on abans hi havia hagut fàbriques
i fum i ara els hipsters ho vesteixen
d'un nou perfum, són artistes amb 
tallers també al Raval i al Palo Alto
fan mercats Dominicals amb roba
i productes exquisits i artesanals
Oh, amic! Res és vanal
en la nova República de la Modernitat
i tot és efímer i immediat
previament tot s'haurà fotografiat
a través dels nous canals 
de la Humanitat;
instagramers fan postures
i van en bicleta en illes 
on no hi ha trànsit
i són saludables i
segures:
"Volem una ciutat
que s'allunyi de la impostura!"
A la Rambla del Poblenou
els turistes veuen orxata
i prop de Pere IV
un grup de senegalesos
feinegen amb el seu carretó ple de ferralla.

La llum del falus blau potser no arribarà
a la immensitat de les petites sales
on un segle enrere hi havia obrers a peu de fàbrica
ara hi ha teleoperadors que registren dades
i venen assegurances i resolen problemes
i fan pauses cada dues hores
i treballen setmanes senceres
perquè hi ha serveis de vint-i-quatre hores
i torns de matí, tarda-vespre i a la nit
es buiden moltes sales
i les teleoperadores només 
volen tornar a casa
 i de sobte es fa un immens silenci 
i entre naus, tallers i antigues fàbriques
els somnis es van perdre moltes vegades...

"però jo he vist la pluja
a barrals..."
mullant els rostres de tantes vides escapçades
que tornen sols de nit cap casa 
des de barris i polígons d'antics tallers i fàbriques...
Res ha canviat: els obrers d'ahir ara són empleats
d'immenses sales on tot és impersonal i controlat
i sempre cal somriure al client emprenyat
i estar enormament agraït per un contracte inestable
i sentir que els somnis sempre es perden moltes vegades
i sentir l'agredolça melodia en el teu cap d'un nocturn
quan tornes amb els auriculars cap a casa.

G.Boloix

        

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada