Veus
soterrades del Delta
No sents la
remor
que mou
l'herba morta
prop del riu
que s'apaga
prop del mar
en un dia on
sembla
que el cel es
vesteix de dol
i tothom vol
una altre
vida
pels que
s'ofegaren
no hi ha un
clam
de pietat
ni bondad
ni record
només un
trist:
així és la
vida!
Del fons del
riu
se senten les
veus
de tantes
vides
soterrades
aniquilides
sotmeses
oblidades...
Què fràgil
és la memòria!
Sovint sembla
que no tinguem Història.
Que aquesta
vida, accelerada
absurda i
obstinada
a fer-nos
creure
que cal viure
com animals
desbocats
que corren
enfurismats
en una platja
on les ones
parlen
d'un cel que
vol cruspir-se
el tebi sol
que encara no
esclata
com ho fan
els dies d'estiu...
I el riu
amaga
tantes
històries
que no
recordem
que no sabem
que no volem
recordar...
Però hi
haurà un dia
que totes les
veus soterrades
s'aixecaran
I tots els
seus esperits
ens portaran
la vella
cançó d'un Delta
de suor i
compromís
amb una terra
compromís
amb una
terra!
Oh veus
oblidades
aixequeu-vos
ja!
Oh veus
oblidades
aixequeu-vos
ja
abans que el
Delta
desaperegui
s'assequi
abans que no
ho poguem explicar....
G.Boloix
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada